Entrevista en el CEIP Ramiro Jover

EL CEIP RAMIRO JOVER està en el barri obrer de Sant Marcel·lí, un barri molt combatiu al qual va venir a viure gent de l’emigració tant de pobles valencianoparlants com d’altres llocs de la península. El Claustre ha sigut bastant estable al llarg del temps, i amb una alta afiliació sindical (prop del 70%).

El centre té més de 400 alumnes i dues línies, les dues en valencià. La primera línia es va aconseguir al principi del col·legi per la mateixa demanda i pressió de l’Associació de Veïns, i la segona va ser també una demanda de la matrícula. Ara estem apostant pel trilingüisme.

 

Pau: Hola Eva, hola Tania. Podeu presentar-vos per favor?

Eva: Sóc Eva Tarín, sóc mestra de primària i d’infantil. Porte 9 anys en l’equip directiu en aquest col·legi. Estic fent classe en el primer cicle de primària. Estic afiliada a CCOO des del primer any de treball. He passat alts i baixos amb el sindicat, i ara continue amb Comissions Obreres. Sóc castellanoparlant, però sóc una persona que pensa que el valencià és cultura i entre tots i totes l’hem de defensar.

Tania: Sóc Tania Navarro, sóc mare d’un alumne d’infantil del Ramiro Jover. Sóc castellanoparlant però estic en la defensa de l’escola en valencià cent per cent, i volia que el meu fill anara a una escola en valencià. Treballe en una empresa de material esportiu on, també des del sindicat, he hagut de defensar els meus drets. Tinc reducció horària en el meu treball i açò em permet atendre millor la meua família i estar implicada en l’AMPA.

 

Pau: Com coneixeu que el vostre col·legi pot patir la retallada d’una unitat?

Eva: La primera que ens informà va ser la inspectora. Cap al mes de novembre, en una reunió que tinguérem ens va dir que érem candidates a supressió quatre escoles de la zona. La primera cosa que férem van ser les al·legacions al Consell Escolar Municipal, organitzar-nos en el Consell Escolar del centre i fent una assemblea de delegats i delegades de mares i pares. El 14 de febrer es publica l’arranjament escolar on apareix que a la nostra escola li suprimeixen una línia, i a partir d’ací la cosa ja es posa més activa.

Vàrem veure que la cosa que ens podria salvar era la matrícula. Però clar, quan està la informació que et poden suprimir, la gent es desanima i li entra la por. Era lluitar contracorrent. La nostra escola sempre ha tingut molt bona matrícula, en canvi aqueix any, entre la baixada de la natalitat i la política de districte únic, tinguérem problemes.

Tania: Gràcies a una assemblea de delegats i delegades de mares i pares que va convocar l’equip directiu, ens informem del problema de la supressió i ens vam posar les piles. Implicant-nos en el moviment reivindicatiu, tenint entrevistes en Conselleria, i fent campanyes en el barri per la nostra escola.

Pau: Davant la política neoliberal de districte únic i les retallades, supose que heu fet un treball important per a recuperar l’educació, per a recuperar la línia al vostre centre…

Tania: Comencem una campanya de prematrícules i una jornada de portes obertes perquè el barri coneguera el nostre col·legi a la qual va vindre moltíssima gent, amb tallers i concert, i en la qual es van implicar tant mares com mestres.

Malgrat la por d’alguns pares i mares enfront de la supressió hem resistit. Se’ns ha unit un grup de gent que es quedaven fora, que els seus fills es quedaven sense col·legi i que han lluitat fins a l’últim moment posant com a primera, i en algun cas única opció, el nostre col·legi. Per tant la victòria a la supressió ha sigut també gràcies als pares i mares que han superat aqueixa por i que han optat pel que volien sense fer-se arrere.

La Conselleria, tant que parla de llibertat de centre, ací han vist que els pares i mares valentes són els qui s’han plantat i els qui, arriscant-se, van mantenir la matrícula al centre. Açò ha sigut el definitiu.

Eva: A més cal tenir en compte que si ens llevaven una unitat, hi havia dues mestres que se suprimien. Aqueixes dues mestres s’han implicat molt.

 

Pau: Entenc que és imprescindible un procés de mobilització sense el qual no és possible obrir escletxes. La lluita és necessària per a prendre consciència dels problemes i per plantar cara a les retallades.

Tania: Des de l’AMPA s’ha vist que feia falta fer les coses amb iniciativa. I el problema de la supressió ens va unir molt a les famílies del col·legi i a la comunitat escolar en conjunt. Pensem que calia fer un col·legi més fort i més preparat per a lluitar, perquè açò no seria ni la primera ni l’última vegada que tindríem problemes: fixat que la nostra línia segueix suprimida, però habilitada. Però ara ja sabem com lluitar.

Jo sempre vaig voler que el meu fill vinguera a aquest col·legi: pel nivell que té l’escola, per les instal·lacions… pel sistema educatiu.

Eva: En l’àmbit de mobilització hem fet dos tancaments pedagògics amb xarrades i debats, amb sopar i convivència de 17h a 24h. El carnestoltes d’enguany ha sigut reivindicatiu juntament amb altres col·legis del barri. Hem fet cassolades en la porta del col·legi, hem fet les concentracions dels divendres negres i hem participat en totes les manifestacions que han anat convocant els sindicats i la Plataforma del País Valencià. I sempre amb les nostres pancartes.

Pau: Però perquè la mobilització no siga estèril, cal conquistar i concreta els avanços, no?

Tania: Respecte de les negociacions amb Conselleria, vam tenir tres reunions. Ells insistien que si no teníem matricula no hi hauria res a fer. I la directora i jo els convidàrem al fet que conegueren el nostre col·legi i el nostre projecte educatiu de centre. Per açò ens vam tornar a reunir i presentàrem la llista de prematrícules i dades més concretes.

Però àdhuc al·legant tot, igualment ens van dir que “no”. Així que vam anar directament i ens plantàrem en Conselleria a demanar una reunió urgent per tractar de resoldre el tema. Ens van atendre i plantejàrem de nou les nostres demandes.

Als dos dies van cridar per a informar-nos que habilitaven la línia. Aqueix moment va ser molt intens, va ser una alegria molt gran després de tot el que havíem lluitat.

Eva: Durant aquest temps hem tingut el suport de l’Associació de Veïns, d’organitzacions polítiques com Compromís i Esquerra Unida, i de diverses organitzacions sindicals. I en algun moment determinat CCOO ens va ajudar molt en la lluita per recuperar la línia.

Tania: Hi ha molta gent que no s’implica, gent que no té aqueix esperit de lluita ni de defensar els drets. Però hi ha hagut molta unió del centre: AMPA, direcció del centre, conserges… El que s’ha tractat és de fer un col·legi molt democràtic i que estiguérem tots molt units enfront de totes aquestes agressions.

 

Pau: En quina situació es troba ara l’escola?

Eva: En aquests moments la unitat de 3 anys està habilitada per al curs 14/15, les dues professores estan provisionals. L’any vinent hem de tindre matrícula perquè ens tornen la unitat. L’escola apostarem per les llengües, pel valencià i per l’anglés. Hem avançat però es manté.

Tania: Hem guanyat una batalla, però la guerra està ací. Volem que ens retornen la línia.

 

Pau Com veieu el futur?

Tania: Perquè l’escola pública guanye espai cal fer una política d’igualtat d’oportunitats sense privilegis per a l’escola privada. Que ens posen en igualtat de condicions i podrem parlar d’educació.

Respecte de la nostra lluita, jo en tot moment pensava que ho podíem aconseguir. Hem tingut molts suports. I hem estat coordinats.

 

Pau: Enhorabona per la vostra lluita que és un exemple i que s’està reproduint en molts altres llocs del País Valencià. Cal que continuem units i unides defensant l’escola pública, la de totes i tots.

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría