La FE CCOO PV assisteix al Primer Congreso Nacional de Alfabetización de Nicaragua

35 ANIVERSARI DE LA CREUADA NACIONAL D’ALFABETITZACIÓ.
Els dies 20 i 21 d’agost de 2015 s’ha celebrat a Managua el Primer Congrés dedicat a l’alfabetització que es porta i s’ha portat a terme en diferents punts i temps a Nicaragua.

Aquest event també tenia com objectiu retre homenatge a aquelles persones que van deixar la seua vida en el procés d’alfabetització: Herois i màrtirs per l’alfabetització. I s’ha celebrat en el 35 aniversari de la Creuada Nacional d’Alfabetització.

La FE CCOO PV varem participar com assistents en este esdeveniment que ha estat molt enriquidor, emotiu i valuós.

L’organització del Congrés estava a càrrec de l’associació que durant 35 anys ha vetllat per a que esta tasca es porte a terme, independentment dels governs que el poble de Nicaragua ha tingut en el discurs de tots estos anys, l’Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA). Aquesta organització ha estructurat, animat i portat a terme processos d’alfabetització als anys 80, 90 i 2000 tant si han governat els sandinistes com si han governat els conservadors. Val a dir que durant els 16 anys que Nicaragua va estar governada pels conservadors, a les dificultats que podríem dir ordinàries dels processos en si es van afegir les del nul suport i fins i tot entrebancs que els hi posaven.

Durant els dos dies d’agost que es va portar a terme el Congrés es van exposar pels mateixos protagonistes els diferents processos o campanyes que es van portar a terme per tal de complir amb el mandat del Comandant de la Revolució Sandinista, Carlos Fonseca Amador: “…Y también enseñenles a leer”

I així varen ser relatades les experiències de:

  • La Creuada Nacional d’Alfabetització, primera mobilització en favor d’alfabetitzar al poble nicaragüenc després del triomf de la Revolució Sandinista, que va permetre reduir l’index d’analfabetisme superior al 50% a un escaig 13%.
  • Brigada Benicio Herrera Jerez, que va portar a terme l’alfabetització en la zona de Rio San Juan en els anys en els que la contra actuava per les mateixes zones on estaven alfabetitzant i amb els riscs que això comportava. Al govern dels EEUU (que era qui va crear i sufragar la contrarevolució) no els agradava que la població nica fora alfabetitzada i els atacs eren una constant.
  • Procés a San Francisco Libre, municipi a la vora del llac Xolotlan que va ser protagonista de brigades d’alfabetització als 90 i que també va derivar en una xarxa participativa que segueix millorant en l’actualitat. Açò els ha permés lluitar també front als efectes devastadors d’inundacions i huracans.
  • Mètode “Yo, sí puedo”.Al 2006, l’AEPFCA va adoptar i posar en marxa un nou mètode per a alfabetitzar població adulta creat per la pedagoga cubana Leonela Relys Diaz i que segueix sent el mètode que usen en l’actualitat. L’objectiu era reduir fins al 5% en tan sols un any la taxa d’analfabetisme que havia pujat fins a 36.9% durant els anys que no van governar l’FSLN. Una de les primeres experiències en Nicaragua es va portar a terme des de la UNAN Managua als barris de la capital i zones rurals, amb una ampla participació de joves.
  • Costa Carib Nord: Ja a partir de 2009 es plantegen l’alfabetització dels pobles indígenes que viuen a la part atlàntica del país: mísquitos, mayagna i creole. L’experiència comunicada per part de brigadistes que participaren en el procés a Rio Coco va deixar ben clar que la població jove nicaragüenca segueix compromesa amb l’alfabetització, amb la pedagogia de l’amor que porta al progrés de les persones ensenyant-les a llegir i escriure, eixe tresor que qui el podem gaudir de forma ordinària ens passa desapercebut.
  • Costa Carib Sud: I finalment, els projectes de processos d’alfabetització de pobles indígenes no podia deixar oblidat al poble Rama, l’ètnia amb més territori i que viu a alguns assentaments vora l’Atlàntic i a la seua “capital”: l’Illa de Rama Cay. La brigada que ha portat a terme aquesta alfabetització han estat brigadistes tant nicaragüencs com internacionals al seu inici i l’han continuat estudiants recentment egressats de les universitats de l’altra part de Nicaragua, de l’Atlàntic i també per dues espanyoles que varen fer l’opció de viure i alfabetitzar al poble Rama durant 5 mesos.

Aquest procés d’alfabetització ha portat de la ma altres avanços en salut, participació ciutadana i medi ambient.

El relat de la participació de la Solidaritat internacionalista amb l’alfabetització de Nicaragua també va estar present de la ma de qui ha treballat des de fa més de vint anys al costat de l’AEPCFA, Sebas Parra i també de qui coordina tots els projectes d’agermanaments de municipis catalans, el Fons Català de Desenvolupament.

Al 1981 l’acció va estar reconeguda per l’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Eduació, la Ciència i la Cultura) amb el lliurament de la medalla Nadezhda Krúpskava. A estos reconeixements es van unir els del Premi a la PostAlfabetització, Premi al Projecte d’Alfabetització en Ciudad Sandino, el vicariat de Bluefields

Al 2006, l’èxit del programa “Yo, sí puedo” en Nicaragua va rebre el Premi Internacional Mestres 68 de la Universitat de Girona.

Al 2007, la UNESCO va concedir la programa nicaragüenc la distinció “Memorias de la Humanidad”

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría