Professorat de l’ensenyament privat-concertat en els intersticis de la comunitat educativa

EL SISTEMA DE CONCERTS nascut en els anys vuitanta és una manera de gestió indirecta mitjançant la qual l’Administració signa un contracte amb una empresa educativa privada pactant el contingut del contracte. Aquest sistema de concerts, ha perdurat fins als nostres dies i a més s’ha fet forta.

Durant les èpoques de major o menor bonança econòmica que hem viscut a Espanya (des de la instauració de la democràcia fins a 2007 aproximadament) les postures crítiques a l’existència de l’ensenyament privat concertat han tingut un ressò relatiu. La situació en la qual ens trobem avui és totalment diferent. La tisorada generalitzada en el sistema educatiu en nom de la crisi econòmica, ha dut a: retallades en els programes, augment de ràtios i horaris, desaparició de professors i professores de suport i, especialment, retallades en les plantilles amb greu incidència per als treballadors i treballadores de l’ensenyament públic però també de la privada, ja que no hem d’oblidar que totes les retallades afecten el professorat de l’ensenyament concertat de la mateixa manera que al del públic: ens van rebaixar el salari el 2010, ens van descomptar quasi tota la nòmina de desembre de 2012, han reduït desdoblegamets…

És cert que alguns treballadors i treballadores dels centres de titularitat pública mai han vist els professors i professores dels centres concertats com a integrants d’una mateixa xarxa educativa que presta un servei públic, sinó al contrari, identifiquen “la privada” com si fóra tota igual, sense tenir en compte la seua heterogeneïtat, sense distingir entre centres privats pròpiament dits dels privats-concertats, ni tampoc entre centres de diferent marca ideològica siguen religiosos o no, ni entre centres que integren de centres que discriminen per raons econòmiques, socials o de gènere, ni a centres que tenen vocació de públics com les cooperatives… Realment estem en un terreny ambigu: d’una banda tenim pagament delegat (la qual cosa considerem un èxit, perquè significa el reconeixement per part de l’Administració que estem realitzant un servei públic), però d’una altra ens contracta i ens acomiaden els titulars de les empreses. Tot aquest context ha col·locat els treballadors i les treballadores de l’ensenyament concertat enfront d’una certa perplexitat perquè en ocasions no ens reconeixem en aquesta imatge, quan som les primeres víctimes d’un sistema de selecció basat més en l’ideari que en els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Des de CCOO sempre hem defensat un major control i transparència sobre els acomiadaments improcedents en els centres concertats i sobre els criteris i procediments de selecció del professorat.

Quin és aqueix lloc on ens col·loquen aquests discursos en el sistema educatiu i l’opinió pública en general? Pensem que en els intersticis de la comunitat educativa. En aquell lloc on patim les conseqüències de les retallades i els impagaments constants els quals sotmet la Conselleria als centres concertats des que va començar aquesta crisi. En aquell lloc on els empresaris, protegits per l’última reforma laboral del Govern del PP, ens ha imposat un conveni que deroga un nombre important de drets aconseguits pels sindicats en els darrers 40 anys i que afecta més de 130.000 professionals de l’educació entre professorat, personal complementari i d’administració i serveis de tot el País. En aquell lloc on hem de batallar enfront d’un sindicat majoritari que se suposa ha de protegir els treballadors i que, no obstant això, és còmplice de la patronal a la qual li deu la seua raó de ser i existir. En aquell lloc on el discurs de certs sectors de l’opinió pública no distingeix (com hem comentat anteriorment) entre centres privats concertats i no concertats, centres laics i religiosos, fins i tot entre diversos centres religiosos. I per últim i no menys important, en aquell lloc on la patronal, per interessos econòmics i ideològics, i l’Administració, per manca de control sobre aquests centres, actuen de manera que, en ocasions, es guanyen merescudament les crítiques a les quals està sotmés l’ensenyament concertat.

Per tots aquests motius ens veiem en la necessitat de reivindicar el nostre lloc en la comunitat educativa i en la societat en general com a servei públic, confeccionant un discurs i un projecte d’acció-participació amb el qual compensar els greuges als quals ens veiem sotmesos en el nostre treball diari i amb el qual aconseguir que tots els agents que hi intervenen, d’una o altra manera, en el projecte educatiu estatal, reconeguen els treballadors de l’ensenyament concertat com a elements imprescindibles d’aquest projecte.

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría