Benvolgudes companyes i companys

L’EDITORIAL DEL MES DE NOVEMBRE DE 2015, tènia el títol de: Volem un acord de legislatura per a revertir les retallades. Bé sis mesos després, quan aquesta revista arribe a les vostres mans podrem dir que ho hem aconseguit. Evidentment no és al 100 % del que volíem, però si estableix horitzons de negociació al llarg del que queda de legislatura i estableix prioritats.

Ha sigut una exigència de l’Àrea Pública de CCOO PV, i com no podia ser d’una altra manera, acceptada pel Govern actual de la GV. No se’ns escapa que la situació econòmica no és la millor per a marcar prioritats i arribar a acords, però potser per açò, és més necessària que mai la concertació. Si establim les prioritats i assenyalem un calendari de negociació i govern d’aquestes, podrem avançar sindicalment en aquest context.

Heu rebut la primera valoració del document i molts de vosaltres heu participat en l’enquesta que hem enviat sobre el grau d’acceptació del document d’acord. Una vegada més, aquesta consulta és fruit del compromís de transparència i participació amb la nostra afiliació. Les conclusions que d’ella extraem i que compartim, són que la proposta d’acord és positiva per a les persones que representem i defensem.

Sobre l’escenari econòmic per a les ciutadanes i els ciutadans d’aquest país, el més significatiu és que continua la mala situació de les famílies. Resumint el 28,6 % de la població espanyola està en risc de pobresa o exclusió social, i els pobres de solemnitat arriben al 6´4 % de la població, és a dir, 6 milions de persones (d’elles 600.000 són valencians i valencianes).

Podem imaginar com influeix tot açò en els nostres centres docents i la importància que tenen les polítiques públiques d’educació i de compensació social per a atendre als ciutadans i a les ciutadanes. La importància que té la creació de les unitats de 2 anys, la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, la sanitat universal, etc.

En la parcel·la educativa hi ha hagut bastants canvis, encara que els que tenien a veure amb la LOMCE i les retallades, esperen per a millor ocasió. La falta de govern d’esquerres, progressista en l’àmbit estatal i la repetició de les eleccions han impedit desenvolupar temes molt importants per a nosaltres: paralitzar l’aplicació de la LOMCE, eliminar les retallades en les plantilles dels centres i polítiques de recuperació d’aquestes, eliminar les revalides, tornar a l’horari del professorat anterior a les retallades, recuperar els salaris de les IT, etc.

D’altra banda, s’ha avançat en l’arranjament escolar conjunt de públic i concertat, en l’eliminació del districte escolar únic, en el control de tota la xarxa de centres, en la recuperació de drets del personal interí, en una OEP màxima segons el que marquen els pressupostos d’Estat sobre taxa de reposició, (taxa que caldrà eliminar tal com assenyala l’acord de Mesa General del País Valencià). Avanços que han significat que algunes patronals de l’educació privada, estiguen en peus de guerra ensenyant les dents, ja que mai havien sigut controlades. I per descomptat mai havien recol·locat el personal acomiadat durant el Govern del PP, ja que l’anterior Administració educativa passava d’obligar-los a res, i damunt tenien sempre camí directe amb els governants de torn. Eren dels seus.

La FE CCOO PV hem avançat en la signatura de convenis de col·laboració amb sindicats estudiantils, perquè amb caràcter general puguen ser considerats afiliats nostres i que puguen tenir part de la cobertura, utilització de seus, etc. S’han signat convenis amb el FEPV i amb ASVAES.

Vull acabar amb destacar que la FE CCOO PV va signar també un conveni de col·laboració amb l’Instituto Paulo Freire d’Espanya (IPF). Per a nosaltres és un honor. Aquest conveni ens permetrà seguir col·laborant en temes relacionats amb la formació del professorat i la possibilitat d’organitzar seminaris i poder coeditar publicacions. IPF és un referent pedagògic fonamental, i per a nosaltres un camí de referència en tot allò que té a veure amb l’educació al llarg de la vida. És el futur de l’educació, i més avui, que per la complexitat de les relacions treballador empresa, la formació serà l’eix de tota la nostra vida.

Salut companys i companyes. A tots ens arriba la nostra jubilació i per tant el nostre pas de l’activitat a estar donant suport al sindicat, però des d’una altra perspectiva. Ha sigut un honor, seguirem col·laborant.

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría