Innovar, comptant, a l’escola de CCOO

1. ES TRACTA D’UN JOC PER A DOS JUGADORS. Es disposen sobre la taula dos muntons de fitxes. Els jugadors agafen fitxes seguint un torn. En cada tirada poden fer una d’aquestes accions: agafar totes les fitxes que els interessa d’un muntó o bé, agafar el mateix nombre de fitxes de cada muntó. Guanya el jugador que agafa l’última.

Cada vegada que utilitza aquest joc per començar la classe i observa l’activitat que provoca, segueix sorprenent-se. Moltes vegades li costa esperar, deixar-los que juguen un poc més, abans d’intervenir-hi. Coneix l’estratègia guanyadora i utilitza aquest recurs per a treure-li més partit al problema. És un dels terrenys en què es troba més a gust perquè comprova que tots els alumnes, les alumnes, hi participen de forma entusiasta sense que els orígens, la llengua materna, l’edat, el grau de formació o l’experiència afigen dificultat. Compta amb un grapat de jocs d’arreu del món. Alguns són populars, d’altres s’han inventat per distreure o buscar estratègies guanyadores o no perdedores. Aquests divertiments provoquen una activitat genuïnament matemàtica, jugar, on tot el món pot aprendre.

Si la cosa funciona, com tantes vegades, sap que cal preparar situacions i d’altres jocs, per dedicar-li més sessions on puguen fer-se preguntes i utilitzar estratègies de resolució de problemes. Caldrà que parlen molt, molt, que codifiquen per poder comunicar els descobriments, que riguen, que observen resultats arreplegats en alguna taula, que el regalen als amics. Fins i tot és possible que continue altre dia narrant historietes d’investigació matemàtica en jocs de lògica i estratègia.

 

  1. QUINS OBJECTES I FIGURES, OBSERVEU A “MELANCOLÍA I“ D’ALBERT DURERO? QUINA FORMA TÉ EL POLIEDRE? COM ESTÀ CONSTRUÏT EL QUADRAT MÀGIC?

Amb el gravat a la vista, i preparant les preguntes per a la visita a l’exposició del museu St. Pius, s’amunteguen les imatges, els objectes, les paraules, a quina més bonica, que han posat al seu abast, des dels àmbits social i lingüístic. Ha pogut fer matemàtiques a l’aula, al centre, al carrer, a espais d’allò més variats. La contemplació i l’anàlisi d’imatges, quadres, escultures, edificis, finestres; la lectura i el comentari de converses, acudits i text; les passejades, xarrades, sessions d’observació i construcció, li han fet descobrir, i apreciar amb l’alumnat, autèntiques meravelles:

  • Poliedres i com es construeix un poliedre truncat i fer-ne algun a classe amb els polígons encunyats.
  • Mark Haddon, E. A. Poe, J. Verne, J. Banville, A. Tabucchi… aprofitar un tros d’un llibre, molt gastat, per plantejar un problema amb paraules enllaçades fantàsticament.
  • Mirar, comentar i intentar construir els dibuixos de Leonardo pel llibre de Luca Pacioli. Quin triarem per fer el calendari d’enguany?
  • L’esfera, el cos perfecte, i caminar la ciutat observant cúpules i fixar-se al seu emplaçament en edificis civils i religiosos, i després a l’escola, fins recrear la col·locació d’una clau de volta.
  • Construir cossos en els quals aposar-se quan comptem sèries, successions, de números quasi familiars (quadrats, triangulars, de Fibonacci…) i fer figures que il·luminen alguna fosca tira de números.
  • El Triangle (?) de la finestra de la catedral i mirar la forma dels cilindres d’algunes màquines, les broques d’altres perforadores o les rodes de bicicletes que les empren.
  • Les superfícies corbes generades amb rectes d’Andreu Alfaro, les figures impossibles d’Yturralde i Escher que ens han enlluernat, alguns s’han atrevit a capturar i, fins i tot , a construir…

Està pensant ja la propera ocasió de tractar l’espai i la seua representació, llegir de nou algun d’eixos texts… i sembla que falta massa temps…

 

  1. COMPTAREM AVUI?

Si mira les anotacions al diari de classe aquesta és l’activitat més freqüent amb tots els grups. La presència dels números i les operacions al món actual és cada vegada major i més complexa. Requereix treball diari d’alfabetització numèrica, millora en la comprensió del significat, en l’ús del número, indispensable per a conéixer i intervindre en la realitat. Tanmateix, el caràcter instrumental de les matemàtiques no és l’únic aspecte visible: sempre que planteja situacions numèriques pretén que estiguen presents el procés de construcció cultural de les matemàtiques i el plaer que poden provocar.

Ho contarà un altre dia.

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría