Un sindicat més jove i escrit en femení

EN ELS ÚLTIMS ANYS, LA JOVENTUT VALENCIANA ha sigut un dels sectors socials més afectats per la crisi estafa a la qual ens ha portat aquest sistema. La taxa d’atur entre la joventut valenciana està prop del 47%, aquesta elevadíssima taxa d’atur, afecta la joventut en tots els seus aspectes, ja que en no poder treballar no es poden emancipar ni realitzar una vida independent. Segons les dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, els joves i les joves del País Valencià són dels que menys s’emancipen de tot l’Estat, se situa així el nostre territori en els seus mínims històrics pel que fa a taxa d’emancipació.

La situació que ha d’afrontar la joventut treballadora és terrible, les dades a dalt exposades ens demostren que la nostra joventut actual està en un atzucac. O bé s’han d’acceptar contractes precaris que ens porten a realitzar jornades laborals exhaustives per un sou irrisori, o bé hem d’anar-nos del país a la recerca d’algun treball, ja que les possibilitats de trobar-lo ací són escasses.

És en aquest ambient sociolaboral dur, en el qual hem d’aconseguir que CCOO siga l’organització de referència d’aquesta joventut que no té ni treball ni pràcticament drets. Hem d’aconseguir que la joventut treballadora ens veja com una eina necessària i actual en la lluita i defensa dels seus interessos, com a classe treballadora i com a joves.

Això sembla clar, però aleshores, perquè tenim una taxa d’afiliació baixa entre la joventut?

És cert que les esmentades condicions de treball són un obstacle dur a solucionar, però el repte, el nostre repte, ha de ser organitzar aquesta joventut en lluita pels seus drets. Hem de generar espais on la joventut puga organitzar-se dins del sindicat, realitzar les seues campanyes i les seues accions, disposant sempre del suport de tota l’organització i de les afiliades de Comissions Obreres, i participant en totes les accions que el nostre sindicat organitze.

Quan parlem de sectors perjudicats, no podem, ni hem de, deixar d’esmentar les dones. Aquest col·lectiu està sent constantment atacat per la societat patriarcal en la qual vivim. De començament d’any 2016 ençà, han sigut assassinades per les seues parelles, 45 dones. Cosa intolerable en una societat que diu defensar els drets de tots i que hauria de tenir com a qüestió prioritària la lluita aferrissada contra el masclisme.

Segons fonts de l’Institut Nacional d’Estadística, la bretxa salarial fa que les dones cobren de mitjana un 24% menys que els homes, per fer el mateix treball, per no parlar de les humiliacions, micromasclismes… que pateixen diàriament les dones treballadores.

Si parlàvem de la necessitat d’un sindicat més jove, no podem deixar de reivindicar un sindicat cada vegada més feminista i feminitzat. Solament amb espais de dones en el sindicat i amb dones en òrgans, es podrà aconseguir aquesta meta, una meta que no és gens fàcil.

Solament amb un sindicat més jove i escrit en femení, les CCOO podran ser l’organització de referència i en la qual s’organitze la majoria de la classe treballadora.

Etiquetas:

Escribir comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Autoría