L’Acord de professorat interí de 2010 recull en l’article 9 que els nomenaments de professorat interí amb vacant serien fins al 31 d’agost pels qui l’obtinguessen abans del 31 de desembre.
Mai va arribar a entrar en vigor, ja que aconseguir un dret costa molt, però perdre’l és ràpid: el Decret-llei 1/2012, de 5 de gener (“Decret Vela”) va aplicar retallades importants entre les quals estava la durada dels nomenaments del professorat interí: van passar a ser fins al 30 de juny.
Per recuperar-lo va haver-hi molts mesos de mobilització i negociació, i van ser necessaris dos nous acords: l’Acord de professorat interí de 2013 el recupera per als qui tinguessen vacant en les adjudicacions de juliol (més de 7.000 persones en l’any 2015) i l’Acord de 23 d’octubre de 2013, de recuperació de retallades, el fa efectiu. Tots dos van ser acords de resistència, en un context de retallades brutals a tot l’Estat, amb una Administració ultraliberal i un sindicat majoritari en l’ensenyament el paper del qual va ser únicament de boicot a qualsevol negociació fins al canvi de Govern autonòmic en l’any 2015.
Així i tot, en un context absolutament hostil, aconseguírem recuperar l’estiu de gairebé totes les persones amb vacant. Però encara quedaven més de 1.000 persones (professorat interí amb vacant entre l’1 de setembre i el 31 de desembre) a les quals s’havia nomenat fins al 30 de juny, i per aconseguir el seu nomenament fins al 31 d’agost és per la qual cosa se signa ara un nou acord que permet, per fi, l’aplicació en l’any 2016 de l’Acord de 2010.
Cap acord és perfecte. Aquest tampoc; haguéssem volgut que el preàmbul tingués un altre enfocament, però no es van acceptar les nostres al·legacions. Així i tot, el dret recuperat ens fa valorar l’aconseguit.
La FE CCOO PV ha recorregut tot el camí, llarg, per aconseguir recuperar un dret que es va perdre amb la publicació manu militari d’un Decret-llei. Han fet falta 3 acords. Ningú regala res; els drets cal conquistar-los.
